Últims
comerços
adherits
TASCA GALEGA ESCONXURO
C/ ANSELM CLAVE 22 BXS, GIRONA
972 42 65 35
[ Menjar i Beguda ]
LA COOPERATIVA DEL VEINAT
C/ MAJOR 78, SALT
972 23 43 36
[ Menjar i Beguda ]
RESTAURANT PIZZERIA BELLO
SANT RAIMON DE PENYAFORT 9, TOSSA DE MAR
972 34 08 65
[ Menjar i Beguda ]
RESTAURANT CAN TOSCA
MAS CAN TOSCA S/N, CANET D'ADRI
972 42 80 14
[ Menjar i Beguda ]
CAN BO DE PAU
PLACETA JULI GARRETA 1, SALT
972 23 85 48
[ Allotjament, Transport i Turisme ]
AMB LES PERSONES
C/ EMILI GRAHIT 91 PCIT UDG P1-B5, GIRONA
872 02 90 81
[ Serveis Professionals ]
CHEAP AND VIP
C/ MIGDIA 6, GIRONA
972 21 79 90
[ Roba i Accessoris ]
MINIS
C/ MIGDIA 8, GIRONA
972 90 76 64
[ Roba i Accessoris ]
LA CASETA
C/ MIGUEL DE CERVANTES 32, GIRONA
619 64 49 70
[ Associacions i Fundacions ]
CASA FLAMENCA DE GRANADA
CALLE NARDOS 12 A, CULLAR VEGA
655 164 795
[ Allotjament, Transport i Turisme ]
FARMACIA OLGA GAIRIN DEULOFEU
SANTA EUGENIA 46, GIRONA
972 20 40 72
[ Salut i Medicina ]
DDO.CAT
PLAÇA CATALUNYA 5, SALT
972 23 56 69
[ Mitjans i Comunicacions ]
IGNIS CENTRE DE FISIOTERAPIA
PL MARQUEZ DE CAMPS 9-10 2N 5A, GIRONA
972 22 58 00
[ Salut i Medicina ]
DIAGNOSTIC SPORT
AVDA SANT NARCIS 113, GIRONA
972 10 32 56
[ Esports i Oci ]
PERRUQUERIA DECAP'S
C/ BONASTRUC DE PORTA 35 bENT B, GIRONA
972 20 99 07
[ Cura Personal ]
CATIFES HOMAYUN
C/ SANT JOAN BAPTISTA LA SALLE 3, GIRONA

[ Compres ]
UNIK
C/ ARGENTERIA 21, GIRONA
972 42 61 88
[ Roba i Accessoris ]
ILUMNIA LIGHTING SOLUTIONS
PASSEIG DE LA CROSSA 40, VILOBI D'ONYAR

[ Serveis Professionals ]
VILLA IMPERIAL PARK
TOSSAL LA COMETA , CALPE
056 20 69 50
[ Allotjament, Transport i Turisme ]
NEW DERM
C/ CARLES RAHOLA 17, GIRONA
972 22 80 07
[ Cura Personal ]
IniciNotíciesNotíciesInventar-se una moneda per generar riquesa

Inventar-se una moneda per generar riquesa

Diversos models

Però cadascun dels sistemes presents a Catalunya té un funcionament diferent. "El més estès és el sistema LETS, d'intercanvi entre particulars", considera Lietaer, que és membre del Club de Roma, i acaba de publicar en castellà el llibre Monedas regionales .

Aquest model permet als integrants de la xarxa oferir serveis o productes en els camps que dominin -des de classes d'anglès fins a arracades fetes a mà- a canvi de la nova moneda, que després podran fer servir en els comerços adherits, o podran intercanviar per aquest tipus de serveis. És el cas del projecte de Vilanova i la Geltrú, les turutes (vegeu el reportatge de la pàgina següent).

D'altres, però, com el res, a Girona, van encaminats a fomentar el comerç local i funcionen no tant com una associació sinó com una empresa, que es dirigeix tant a petites i mitjanes companyies com a particulars. Res va néixer fa més de 15 anys a Bèlgica i ja compta amb més de 100 pimes associades a Girona. Segons Elisabeth Blanch, l'experiència d'altres països és que els integrants de la xarxa incrementen les vendes entre un 4% i un 5%.

I ho fan de manera similar a les aerolínies: fidelitzant els clients. Cada res val un euro, però quan s'ingressa una quantitat d'euros en un compte res, automàticament es carrega un 10% més. O sigui que s'ofereix una bonificació instantània d'un euro per cada 10, que anima els clients a comprar als establiments que acceptin res. I com que només poden formar part d'aquesta xarxa empreses petites, es fomenta el comerç local i de proximitat.

"El sistema LETS és limitat -alerta Lietaer-, perquè només té capacitat per a unes 500 persones". Per això ell defensa un model que vagi més enllà, i que seria capaç de generar capital social i llocs de treball. "Caldria una iniciativa a escala local o superior, amb el suport de les administracions", considera. Per Lietaer, el cop d'efecte definitiu per assegurar l'èxit d'una d'aquestes monedes i que sigui capaç de generar riquesa és que una administració obligui els ciutadans a pagar una part de les taxes en aquestes monedes. "La gent que no tingui feina podria fer treballs específics per aconseguir aquesta nova moneda, i els que sí que en tinguin l'haurien de comprar per pagar els impostos". D'aquesta manera es genera un nivell d'acceptació de la moneda que n'assegura el futur, perquè, recorda Lietaer, "l'única raó perquè tothom accepta euros és perquè el govern els exigeix per pagar impostos".

A més, segons l'expert, es fomenta un tipus d'economia més sostenible: "La clau de l'èxit de tot plegat és que el tipus de treballs que s'han de fer a canvi de la nova moneda s'escullin de manera democràtica". Així s'aconseguiria adaptar-los al perfil de la gent aturada i se'n podrien beneficiar els sectors més exclosos del sistema actual.

 

 

Cercador de Comerços

El RES a Bèlgica  El RES a França