Últims
comerços
adherits
SAKATIA FAUNA EIXIMENIS
C/ EIXIMENIS 10 BX, GIRONA
972 22 50 40
[ Llar i Jardí ]
GRUP REFORMES INTEGRALS
AVDA. FARNERS 26, SANTA COLOMA DE FARNERS
650 23 36 62
[ Construcció ]
GRUP IMATICA
C/ JOAN ROCA I PINET 3, GIRONA
972 65 60 80
[ Serveis Professionals ]
DECORVALLES
CTRA. DE FIGUERES A ROSES KM.31, VILA-SACRA
972 67 62 00
[ Construcció ]
TASCA GALEGA ESCONXURO
C/ ANSELM CLAVÉ 24, GIRONA
972 42 65 35
[ Menjar i Beguda ]
LA COOPERATIVA DEL VEINAT
C/ MAJOR 78, SALT
972 23 43 36
[ Menjar i Beguda ]
CULTURAE MAGAZINE
AVENIDA LLUIS PERICOT 39 - 4 2, GIRONA
651 14 40 75
[ Mitjans i Comunicacions ]
INSIGNIA - RETOLACIO
CRTA BANYOLES 21, SANT JULIA DE RAMIS
972 17 24 74
[ Serveis Professionals ]
STUC PINTORS
CAMINO DE LES QUIXERES S/N, SALT
972 23 91 92
[ Construcció ]
DEL MORAL ADVOCADA
AV. SANT FRANCESC 20, 2N, GIRONA
611 43 86 81
[ Serveis Professionals ]
DEEM-ENGINYERS
C/ CAMPCARDOS 36-42 BX2, GIRONA
972 23 04 58
[ Construcció ]
RESTAURANT PIZZERIA BELLO
SANT RAIMON DE PENYAFORT 9, TOSSA DE MAR
972 34 08 65
[ Menjar i Beguda ]
BDBOSSES
C/ FEDERICO GARCIA LORCA 17, GIRONA
972 41 23 17
[ Serveis Professionals ]
IMJ NET
C/ EMILI GRAHIT 50, GIRONA
872 50 36 89
[ Serveis Professionals ]
RESTAURANT CAN TOSCA
MAS CAN TOSCA S/N, CANET D'ADRI
972 42 80 14
[ Menjar i Beguda ]
CAN BO DE PAU
PLACETA JULI GARRETA 1, SALT
972 23 85 48
[ Allotjament, Transport i Turisme ]
AMB LES PERSONES
C/ EMILI GRAHIT 91 PCIT UDG P1-B5, GIRONA
872 02 90 81
[ Serveis Professionals ]
MINIS
C/ MIGDIA 8, GIRONA
972 90 76 64
[ Roba i Accessoris ]
CHEAP AND VIP
C/ MIGDIA 6, GIRONA
972 21 79 90
[ Roba i Accessoris ]
LMASFERRER DIST CARNS FRESQUES
C/ VICTOR CATALA 12 A, CALDES DE MALAVELLA
972 47 22 72
[ Menjar i Beguda ]
PremsaRecull de PremsaQuan el diner torna a ser social

Quan el diner torna a ser social

  

A Catalunya hi conviuen diverses xarxes de moneda local, a les quals es vol afegir Barcelona

BARCELONA - JORDI GARRIGA RIU

El projecte de crear una moneda social per a Barcelona, que cobejaria impulsar el petit comerç, tot arrelant la despesa del consumidor al seu entorn més pròxim, ens retorna al debat de si els diners han de retornar a ser sota el control del ciutadà i ser conseqüència de l'economia real.

De fet, arreu de Catalunya hi trobem des de fa temps experiències de moneda social, com l'ecosol impulsat per la Xarxa d'Economia Solidària (XES). Jordi Carbó, membre de la XES. explica que en aquest projecte de “crèdit mutu entre empreses de la Xarxa”, té com a fet causal “recuperar el control sobre la moneda, que sigui utilitzada com a eina d'intercanvi, i no pas com un valor en si mateix”.

Al seu parer, “el control democràtic és fonamental, no pot ser que la moneda sigui una cosa que vingui donada i no es pugui controlar”. A diferència de la moneda convencional, l'euro, en la moneda social mana el codi que la moneda respongui directament als bescanvis generats en l'economia real, “que no hi hagi una moneda fictícia: si en un préstec has demanat deu i has de tornar onze per interessos, aquest darrer no existeix i sempre serà difícil retornar-lo per l'escassedat del diner”.

Quant a la moneda que vol posar en circulació a Barcelona el govern de Barcelona en Comú, molts experts afirmen que, més enllà de la pedagogia entre ciutadans, fóra important que es pogués fer servir per pagar impostos locals (IBI, impost de tracció mecànica, IAE) i taxes, i fins i tot despeses comunes i part del salari als funcionaris. En aquest sentit, Carbó té clar que “per fer una moneda de gran abast cal molt suport institucional, i estaria bé començar amb impostos o subvencions de l'Ajuntament”.

Esteve Badia forma part de l'Ecoxarxa del Bages, que té com a moneda, virtual, l'hora.Destaca que en aquest model, en un marc geogràfic molt determinat, “tots són consumidors i venedors alhora de productes i serveis, i per això hi ha pagesos que venen verdures o formatges, però també fisioterapeutes o ginecòlegs”. Sobre el projecte barceloní, alerta que, si hi ha la convertibilitat de moneda social a euro, “algun botiguer pot tenir la temptació jugar al Monopoly: cobrar en moneda social per després canviar a euros per fer les seves despeses”.

A Girona, el projecte de la moneda RES, importat de Bèlgica, té com a reclam, per a empreses i particulars, “la fidelització dels clients que es poden sumar i la publicitat que dóna operar amb res”, com explica Anna Casellas, responsable de Clients i Qualitat. Els organ

La moneda social a Catalunya. Font: L'Econòmic

itzadors d'aquesta xarxa treballen perquè en aquesta estructura B2B “tota empresa que hi entra pugui pagar amb RES tots els serveis que necessiti, que no li falti de res”.

La turuta de Vilanova i la Geltrú, com explica un dels seus promotors, Ton Dalmau, té molt clar que “el valor de la moneda el marca la gent amb el treball i l'esforç”, i per això tots els socis han d'estar en un saldo positiu i per això, “els saldos negatius se socialitzen mitjançant projectes: si uns socis volen fer un hort, se'ls compensa el temps dedicat a deu turutes l'hora”. Creu que la moneda local com a sistema de crèdit mutu és interessant “quan l'economia formal entra en problemes, ja que suposa una alternativa perquè l'activitat no s'aturi”.

El mateix concepte de xarxa permet que les monedes socials depassin la frontera del petit país, i ja és en marxa el projecte d'una federació de monedes locals a Catalunya per, gràcies a l'eina tecnològica, fer bescanvi de monedes per poder pagar, saltant-se l'euro, en altres xarxes comercials.

 

La necessitat de trobar complements

L'eurocat és una iniciativa que vol trobar una moneda complementària a l'euro d'abast català, que trobaria els seus referents, com explica Dalmau, en el banc Wir de Suïssa, que actua d'estabilitzador de l'economia.

Les vendes augmenten fins a un 3%

Amb 447 empreses i 3.000 particulars des del setembre del 2012, el projecte sembla haver reeixit, amb la demostració que “en entrar en aquest circuit de moneda social, les vendes creixen un 3%”, afirma Anna Casellas.

Saber preservar el model participatiu

Les primeres turutes van entrar en circulació el 2010 i ara el projecte de crèdit mutu compta 340 adherits. Dalmau creu que “la turuta ha de tenir dimensions assequibles, es basa en la confiança i la participació ciutadana.”

Saldos públics per evitar la corrupció

Aquesta eina d'intercanvi entre petits productors del Bages aplega ja entre 350 i 400 usuaris. Amb una emissió de 800 hores (8.000 euros), “s'ha assolit un sistema transparent, amb saldos públics per internet”, com diu Badia.

 

 

 

 

Ingressar un pagament RES en línia sense terminal

Cercador de Comerços

El RES a Bèlgica  El RES a França