Últims
comerços
adherits
SAKATIA FAUNA EIXIMENIS
C/ EIXIMENIS 10 BX, GIRONA
972 22 50 40
[ Llar i Jardí ]
GRUP REFORMES INTEGRALS
AVDA. FARNERS 26, SANTA COLOMA DE FARNERS
650 23 36 62
[ Construcció ]
GRUP IMATICA
C/ JOAN ROCA I PINET 3, GIRONA
972 65 60 80
[ Serveis Professionals ]
DECORVALLES
CTRA. DE FIGUERES A ROSES KM.31, VILA-SACRA
972 67 62 00
[ Construcció ]
TASCA GALEGA ESCONXURO
C/ ANSELM CLAVÉ 24, GIRONA
972 42 65 35
[ Menjar i Beguda ]
LA COOPERATIVA DEL VEINAT
C/ MAJOR 78, SALT
972 23 43 36
[ Menjar i Beguda ]
CULTURAE MAGAZINE
AVENIDA LLUIS PERICOT 39 - 4 2, GIRONA
651 14 40 75
[ Mitjans i Comunicacions ]
INSIGNIA - RETOLACIO
CRTA BANYOLES 21, SANT JULIA DE RAMIS
972 17 24 74
[ Serveis Professionals ]
STUC PINTORS
CAMINO DE LES QUIXERES S/N, SALT
972 23 91 92
[ Construcció ]
DEL MORAL ADVOCADA
AV. SANT FRANCESC 20, 2N, GIRONA
611 43 86 81
[ Serveis Professionals ]
DEEM-ENGINYERS
C/ CAMPCARDOS 36-42 BX2, GIRONA
972 23 04 58
[ Construcció ]
RESTAURANT PIZZERIA BELLO
SANT RAIMON DE PENYAFORT 9, TOSSA DE MAR
972 34 08 65
[ Menjar i Beguda ]
BDBOSSES
C/ FEDERICO GARCIA LORCA 17, GIRONA
972 41 23 17
[ Serveis Professionals ]
IMJ NET
C/ EMILI GRAHIT 50, GIRONA
872 50 36 89
[ Serveis Professionals ]
RESTAURANT CAN TOSCA
MAS CAN TOSCA S/N, CANET D'ADRI
972 42 80 14
[ Menjar i Beguda ]
CAN BO DE PAU
PLACETA JULI GARRETA 1, SALT
972 23 85 48
[ Allotjament, Transport i Turisme ]
AMB LES PERSONES
C/ EMILI GRAHIT 91 PCIT UDG P1-B5, GIRONA
872 02 90 81
[ Serveis Professionals ]
MINIS
C/ MIGDIA 8, GIRONA
972 90 76 64
[ Roba i Accessoris ]
CHEAP AND VIP
C/ MIGDIA 6, GIRONA
972 21 79 90
[ Roba i Accessoris ]
LMASFERRER DIST CARNS FRESQUES
C/ VICTOR CATALA 12 A, CALDES DE MALAVELLA
972 47 22 72
[ Menjar i Beguda ]
PremsaRecull de PremsaInventar-se una moneda per generar riquesa

Inventar-se una moneda per generar riquesa

Font: Diari ARA

A Girona i a Vilanova i la Geltrú es pot pagar amb monedes alternatives a l'euro. És una resposta a la crisi que pot crear ocupació i impulsar el comerç local i que s'estén per Catalunya.

Als anys 80 les companyies aèries es van adonar que podien aprofitar els seients buits dels seus avions per generar més ingressos. Van crear les milles aèries, uns programes de fidelitat que consistien a regalar bitllets d'avió als clients regulars. Generaven nous ingressos sense fer pràcticament cap inversió, i van crear, d'aquesta manera, una moneda complementària, amb una finalitat purament empresarial, però que va acabar sent acceptada no només per aerolínies sinó també per supermercats o gasolineres, que oferien regals i descomptes a canvi d'aquests punts.

 

La crisi i l'atur estan provocant que sorgeixin a Catalunya una multitud d'iniciatives que repeteixen l'essència d'aquest model, però amb finalitats socials o per impulsar el comerç local. El fenomen de les monedes complementàries no és nou, però ha renascut amb l'eclosió dels moviments relacionats amb l'economia alternativa, i actualment hi ha una multitud d'exemples, com el res, a Girona; les turutes, a Vilanova i la Geltrú, i els bancs del temps. El funcionament de totes aquestes iniciatives es basa en la creació d'una xarxa d'intercanvi que no tingui com a únic mecanisme l'euro, sinó que incorpori el pagament amb la nova moneda.

"Sorgeixen per instint de supervivència", considera l'expert en política monetària i expresident de la divisió de pagament electrònic del Banc Central de Bèlgica, Bernard Lietaer. Ajuden a pal·liar la xacra de l'atur, que a Catalunya afecta el 22% de la població. I guanyen especial força en un moment en què l'euro està en dubte. "Cal un miracle per salvar-lo", considera Lietaer, que forma part del consell assessor del projecte Res i va participar en la creació de la unió monetària prèvia a la moneda única des del banc central belga. "Això ens ha donat molt de joc", admet la responsable de comunicació del projecte, impulsat per la Universitat de Girona, Elisabeth Blanch.

Diversos models

Però cadascun dels sistemes presents a Catalunya té un funcionament diferent. "El més estès és el sistema LETS, d'intercanvi entre particulars", considera Lietaer, que és membre del Club de Roma, i acaba de publicar en castellà el llibre Monedas regionales .

Aquest model permet als integrants de la xarxa oferir serveis o productes en els camps que dominin -des de classes d'anglès fins a arracades fetes a mà- a canvi de la nova moneda, que després podran fer servir en els comerços adherits, o podran intercanviar per aquest tipus de serveis. És el cas del projecte de Vilanova i la Geltrú, les turutes (vegeu el reportatge de la pàgina següent).

D'altres, però, com el res, a Girona, van encaminats a fomentar el comerç local i funcionen no tant com una associació sinó com una empresa, que es dirigeix tant a petites i mitjanes companyies com a particulars. Res va néixer fa més de 15 anys a Bèlgica i ja compta amb més de 100 pimes associades a Girona. Segons Elisabeth Blanch, l'experiència d'altres països és que els integrants de la xarxa incrementen les vendes entre un 4% i un 5%.

I ho fan de manera similar a les aerolínies: fidelitzant els clients. Cada res val un euro, però quan s'ingressa una quantitat d'euros en un compte res, automàticament es carrega un 10% més. O sigui que s'ofereix una bonificació instantània d'un euro per cada 10, que anima els clients a comprar als establiments que acceptin res. I com que només poden formar part d'aquesta xarxa empreses petites, es fomenta el comerç local i de proximitat.

"El sistema LETS és limitat -alerta Lietaer-, perquè només té capacitat per a unes 500 persones". Per això ell defensa un model que vagi més enllà, i que seria capaç de generar capital social i llocs de treball. "Caldria una iniciativa a escala local o superior, amb el suport de les administracions", considera. Per Lietaer, el cop d'efecte definitiu per assegurar l'èxit d'una d'aquestes monedes i que sigui capaç de generar riquesa és que una administració obligui els ciutadans a pagar una part de les taxes en aquestes monedes. "La gent que no tingui feina podria fer treballs específics per aconseguir aquesta nova moneda, i els que sí que en tinguin l'haurien de comprar per pagar els impostos". D'aquesta manera es genera un nivell d'acceptació de la moneda que n'assegura el futur, perquè, recorda Lietaer, "l'única raó perquè tothom accepta euros és perquè el govern els exigeix per pagar impostos".

A més, segons l'expert, es fomenta un tipus d'economia més sostenible: "La clau de l'èxit de tot plegat és que el tipus de treballs que s'han de fer a canvi de la nova moneda s'escullin de manera democràtica". Així s'aconseguiria adaptar-los al perfil de la gent aturada i se'n podrien beneficiar els sectors més exclosos del sistema actual.

 

 

Ingressar un pagament RES en línia sense terminal

Cercador de Comerços

El RES a Bèlgica  El RES a França