Últims
comerços
adherits
PremsaRecull de PremsaUna moneda sense bancs

Una moneda sense bancs

Font: La Vanguardia

La ciutat de Girona és pionera a Espanya en la implantació del RES, una moneda social, complementària, promoguda per la UdG que vol dinamitzar el comerç local.

En poques setmanes la moneda social RES, promoguda per la Universitat de Girona (UdG), ja opera en una xarxa de trenta comerços, primes i autònoms de Girona ciutat i es preveu que al setembre, quan la moneda arribi als particulars, ja en siguin uns dos-cents.

Els bars, restaurants, botigues de roba, sabateries, perruqueries i tota mena de comerços i autònoms que s'incorporin a aquest projecte poden arribar a incrementar el seu volum de facturació entre un 3% i un 5%. Aquest percentatge és el que s'ha assolit a Bèlgica, on aquesta moneda es va implantar fa quinze anys, o a la regió francesa de Lille, on també funciona des de fa temps. L'objectiu és dinamitzar el petit comerç local i afavorir-lo en front de les grans superfícies i cadenes.

Creat pel belga Walther Smets i implantat aquí per la UdG amb la gestió de l'spin-off Social Currencies Management, el RES es va posar en circulació a Girona ara fa un mes i, en aquest moment, un equip de comercials està treballant per ampliar la xarxa de comerços, pimes i autònoms que acceptin operar amb aquesta moneda. 

A més de l'increment de facturació, els integrants de la xarxa poden obtenir crèdits i préstecs sense interès i eines per atraure i fidelitzar nous clients.

"Una vegada tinguem la xarxa d'establiments establerta, repartirem 100.000 targetes gratuïtes als particulars amb un saldo de 25 RES (un RES equival a un euro) a través de diferents mitjans i campanyes. Aquesta moneda, que a Espanya només s'ha implantat ara com ara a Girona ciutat, funciona com una targeta de prepagament i es podrà fer servir en qualsevol botiga, restaurant o empresa de serveis que estiguin adscrits al projecte", explica Elisabet Blanch, cap de comunicació de Social Currencies Management. 

Quan s’esgoti el saldo, la targeta es recarregarà a través del portal Res.cat, actualment en construcció, i per cada 100 RES, l'usuari n'obtindrà 10 de regal, un incentiu per al consumidor, perquè tot el que es consumeixi amb aquesta moneda li suposarà quedar-se amb el 10% més de RES respecte al preu pagat amb euros, i també gaudiran de les ofertes i promocions exclusives pel sol fet de ser membre de la xarxa RES.

De moment, els autònoms i les pimes que s'han sumat al projecte asseguren que aquest sistema de compra els recorda temps passats, quan es practicava l'intercani, i valoren que, a més d'aportar-los beneficis econòmics, la xarxa els dóna l'oportunitat de posar-se en contacte amb proveïdors de la ciutat que, sense l'existència del projecte potser mai no haurien conegut.

Aquest és el cas d'un restaurant que ha canviat de local i que, gràcies a pertànyer a la xarxa, ha obtingut un crèdit de 2.000 RES sense interessos i ha contractat un lampista de la xarxa RES que li ha fet algunes reparacions del nou establiment sense necessitat de desembutxacar-se ni un sol euro.

L'experiència belga és il·lustrativa: en quinze anys, més de 5.000 negocis accepten la moneda i es calcula que n'hi ha al voltant de 100.000 usuaris. Segons el creador del RES, Walther Smets, en un context de crisi com l'actual aquesta moneda ha de funcionar, perquè una compra amb RES fa que el client tingui més diners a canvi de res. El fet de funcionar al marge dels bancs també pot resultar atractiu per algun segment concret de la població.

La primera moneda social que es va crear va ser el WIR. Va néixer a Suïssa l'any 1934, poc després del crac financer del 1929, per solucionar la falta de moneda. El 2005 el volum de negoci del WIR estava al voltant dels 700 milions d'euros. Immersos en una crisi com l'actual, amb molts ciutadans amb dificultats per obtenir crèdit i amb menys poder adquisitiu, la implantació d'una moneda com el RES beneficia els petits negocis locals i els consumidors.

Adjunts:
Descarregar aquest arxiu (20120525 - LV - Una moneda sense bancs.PDF)Article del diari[Lavanguardia]234 Kb
 

Ingressar un pagament RES en línia sense terminal

Cercador de Comerços

El RES a Bèlgica  El RES a França